Veniu a Girona i voleu conèixer l'entorn proper? Aquí us detallem un conjunt de propostes sencilles i molt recomanables per aprofitar encara més la vostra estada!

Primera parada - Visitar l'Estany de Banyoles

llac de banyoles

 

Banyoles, Paratge natural d’indescriptible bellesa, és un dels llacs més grans de la península Ibèrica. Fou la seu de rem durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. A part de la multitut d'activitats que es poden dur a terme al llac, la bellesa del paratge és excepcional. A poca distáncia de l'estany es troben altres indrets d'interés, com ara els desmais i el paratge del Vilar i els antics recs de la ciutat.

Banyoles és un petit poble a uns 20 minuts de Girona. Conegut pel seu magnífic llac també gaudeix de gran reputació pels esports d'aigua i també per la seva gran quantitat de testimonis arqueològics. Seu habitual de campionats de rem és conegut per la seva bellesa i tranquil·litat. Compta amb diferents zones d'esbarjo, esport, bany i passeig. Però l'encant del llac de Banyoles no es limita a les seves aigües. La seva presència històrica li va merèixer ser objecte de llegendes entre les quals destaca la d'origen carolingi del monstre o drac del llac i sant Mer.

 la draga de banyoles

 

El Llac de Banyoles és el llac més gran de Catalunya i el conjunt càrstic més gran d'Espanya. Creat a partir de les muntanyes de l'Alta Garrotxa. Format en el Quaternari el Llac de Banyoles és zona protegida PEIN.

  

Idees per Visitar Banyoles

El llac de Banyoles es pot recórrer en part amb el tren turístic de la ciutat, el conegut Tren Pinxo de Banyoles.

En un dels accessos al Llac de Banyoles ens trobem amb l'el jaciment de la Draga. La Draga és un poblat neolític molt ben conservat gràcies a que va ser conservat sota l'aigua del llac. Descobert el 1990 el seu origen dataria del 7000 BP. És l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica i gràcies a la seva conservació s'ha pogut recrear l'estructura del poblat original. La seva visita a Banyoles pot completar-se amb les visites al Museu d'Història Natural i Museu d'Arqueologia, on podrà conèixer el el famós crani d'Homo Sapiens de Catalunya trobat, i la mandíbula de Neandertal de Banyoles.

  

crani més vell de catalunya

 

 

Conèixer Girona des de la natura, camins i senders: La Vall de Sant Daniel de Girona

Abans de tenir aquest nom, la vall havia rebut altres denominacions més fosques: Vall Ombrosa i Vall Tenebrosa, noms relacionats amb la seva densa vegetació i el seu tancament envers els turons que l'envolten. Va ser precisament l'arribada del cos de Sant Daniel l'any 888 després del seu martiri el que va fer canviar el seu nom antic per l'actual.

Aquesta vall es caracteritza per ser un extens paratge verd tocar de la ciutat de Girona replet de vegetació i fonts d'aigua naturals. S'hi pot accedir a peu des de l'església de Sant Pere de Galligants, on es troba el sepulcre de Sant Daniel (s. XIV) i el claustre del monestir (s.XII-XV), ambdós recomanables de visitar per apreciar el més pur art romànic.

La Vall de Sant Daniel es troba a l’est de la ciutat de Girona i ocupa una extensió aproximada de 768 ha. Està delimitada al nord per la serralada de Campdorà i Montjuïc i a l’est pel massís nord-occidental de les Gavarres, que suposa el tancament natural de la vall. A més, és on s'hi troba la conca del riu Galligants, que es forma en la mateixa vall per l’abundància de rieres i torrents que hi ha.

Els masos

Entre els segles XIII i XV es conformen la major part dels masos que encara es poden trobar avui en dia a la vall. A partir del segle XV, es consoliden els més importants de la Vall: el mas Pi, el mas Preses, el mas Miralles, la Torre d’en Rosés i Can Llinàs.

Els continus conflictes bèl·lics (la Guerra dels Segadors, 1640-1659, i la Guerra de Successió, 1702-1714) suposen una involució de l’agricultura, cosa que comportarà un abandonament del camp per part dels habitants dels masos de la vall. Tot i això, la recuperació no es farà esperar i es reedificaren el mas Miralles, el mas Lliure, el mas Poater i el Mas Noguer. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, la Guerra Gran i la Guerra del Francès empobriren molt l’agricultura de la vall.

Les fonts

La vall té fonts naturals en abundància, de les quals brollen aigües poc mineralitzades. Cal destacar la font d’en Pericot, que és la més antiga de la vall i fins al segle XVIII s’havia anomenat la font Romana. També la font d’en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons són espais recomanables de visitar, i la del Ferro que, a diferència de les altres, l’aigua que en brolla té un fort sabor metàl·lic i es recomana com a tractament en casos d'anèmia.

Si vols conèixer les rutes i l'entorn per idear la teva propia excursió et recomanem la lectura del post Valle de San Daniel esperem que et sigui útil!

 

Ruta de la pedra de girona:

 

Tal i com el nom de la zona indica, les Pedreres, era d'on s'extreia la famosa pedra de Girona. I aquest itinerari vol rememorar i descobrir alguns aspectes relacionats amb la formació d'aquesta pedra fa milions d'anys.

També mostra els espais, avui ja inutilitzats, d'on s'extreia la pedra i evoca l'arquitectura patrimonial de Girona. Per acabar-ho d'arrodonir, aquest itinerari permet gaudir d'unes vistes excepcionals de la ciutat de Girona.

Quan es parla de pedra de Girona es tracta d'un material que s'ha explotat des dels inicis i es tracta d'una roca sedimentària calcària, l'origen del qual es situa en el dipòsit de carbonats i restes d'organismes format en un mar tropical que fa 50 milions d'anus cobria aquesta zona. El color de la pedra és blanc grisós i blavós amb alts continguts en fòssils.

La dificultat de la ruta es considera mitjana i té una durada de 30 a 45 minuts.

Els principals punts de la ruta són els següents:

- Inici a Plaça Catalunya pujant la muralla davant del jardí de la Infància

- Es continua per la muralla on es passa per sobre dels portal de les Beates, jardins de la Muralla fins a portal dels Socors

- Quan s'arribi a la Torre General Peralta es poden gaudir d'una vista panoràmica de la ciutat

- Seguint s'arriba fins al Camí de la ferrada on trobem els primers nummulits degut a la presència de fòssils

- Torre Alfons XII: és el punt més alt de la ruta (160m) que ens aporta unes vistes de Girona

- Mirador de la Pedrera

Per a descarregar el plànol explicatiu cliqueu aquí.

Per accedir a aquesta ruta, si llogueu un dels apartaments o estudis de Girorooms tindreu molt a prop el punt de sortida, aprofiteu la nostra excel.lent ubicació per fer rutes culturals pel Barri Vell!

 

Visites culturals a la ciutat: els museus de Girona

 

L'Ajuntament de Girona ofereix la visita a sis museus de la vila, on escobrireu no només els fons patrimonials fixes i galeries temporals sinò que podreu aprofundir en la història culura i tradicions de Girona. Al seguent llistat trobareu petites recomanacions per aprofitar al màxim al vostra visita!
 
 
 
Museu del Cinema - Colleció Tomàs Mallol: Primera parada! Des de les ombres xineses fins a la càmera de cinema dels germans Lumière, hi ha una pila d’invents fascinants, divertits i poètics que ara pot veure a Girona, al Museu del Cinema. Una de les col.leccions més importants d’Europa i una visita interactiva, lúdica i amena, recomanada per a tots els públics. Tip: El museudisposa d'una gran quantitat de parades a la seva llarga però interessant visita, aprofiteu per viualitzar un clàssic de la mediateca si teniu una estona, gaudiu el cinema!
 
Museu d'Història Jueus: Situat a l’indret que ocupava la sinagoga al s. XV, el Museu mostra la trajectòria històrica de les comunitats jueves catalanes. Grans pannells explicatius i una important col.lecció de làpides hebrees medievals conviden el visitant a endinsar-se en la història i el passat jueu de Girona i de Catalunya. Centre d'Estudis Nahmannies i amb una variada oferta anual d'activitats per endinsar-se al mòn medieval de la cultura sefardita. Tip: aprofiteu la visita per contemplar tranquilament el pati del centre al vespre, us agradarà! Seguent parada...
 
Museu d'Història de Girona: al Carrer de la Força i gairebé a tocar de les escales de la Catedral trobem el Museu d'Història. Un recoregut per l'història, cultura i principals esdeveniments polítics de la ciutat. Tip: visitar-lo després de dinar i si podeu, aprofiteu per visualitzar amb temps les imatges antigues de la ciutat, veureu que ha canviat.. i molt!
 
Museu de la Catedral Girona: Un cop haureu pujat les escales de la catedral a peu coix.. si podeu és clar, i compteu els esgraons de les escales, arriba el moment de fer una poc coneguda però altament recomanable visita al tresor. Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel Capítol de la Catedral de Girona. Es poden contemplar col.leccions dedicades a l'art sacre, objectes litúrgics i obres d'orfebreria. Entre les seves peces destaquen el Beat de Liébana, fet a Saragossa en 975 i el Tapís de la Creació del segle XI o XII. Tip: A primera hora del matí potser podreu fer una breu però complaent visita a l'interior de la catedral, val la pena, fixeu-vos en la nau única que la sustenta!
 
Museu d'Art de Girona: El visitant del Museu d’Art podrà gaudir d’una excel.lent col.lecció d’art romànic i gòtic, la 3ª. més important de Catalunya i d’un conjunt que va des dels retaules del s. XVI fins a les obres de principis del s. XX, amb artistes tan reconeguts com Pere Matas, els Vayreda, Rusiñol, Blay… Una gran col.lecció per a un dels edificis més notables de l’arquitectura gironina, el Palau Episcopal. Tip: Els menuts de la casa gaudiran encara més si aprofiten els petits tallers que el museu els proposa durant la visita.
  Museu d'Arqueologia de Girona: Situat a l’antic monestir de Sant Pere de Galligants, joia del romànic català, hi podreu conèixer la història més antigua de l’home en les comarques gironines, des de la prehistòria fins a l’època medieval. Tip: entreu al claustre del monestir, respireu.. I busqueu la sirena del capitell! No us recorda a un famòs anagrama actual? Les llegendes de sirenes i animals de mar són frequents en l'imaginari medieval, sabeu perquè?
 
Casa Museu Rafel Masó: Ubicat al carrer de les Ballesteries, un dels carrers més pintorescos i animats del barri antic de la ciutat. La casa familiar de l'arquitecte noucensista rafel masó és el punt culminant de la Ruta Masó de Girona però també l'indret ideal on descobrir l'ideari i estil d'aquest geni creador, la seva empremta la trobareu molt familiar. Cal reserva prèvia i podeu fer la visita en tour virtual al web del museu. Tip: A l'altre banda del riu, des del Pont de l'Eiffel, trbareu la casa. 
 
 
El Barri Vell és el centre històric de Girona, ple de carrers i llocs per visitar, entre els quals trobareu les cases del riu Onyar plenes de colors i alegria, les escales barroques de la Catedral, l’antic monestir romànic de Sant Pere de Galligans o els coneguts Banys Àrabs.
 
 

Cicloturisme: Girona i les seves rutes ciclistes

A la provincia de Girona hi ha algunes localitats (Banyoles, Lloret de Mar i Castelló d'Empúries) que han rebut el títol de Destinació de Turisme Esportiu. Aquesta categoria l'otorga l'Agència Catalana de Turisme i significa que aquestes localitats disposen d'infraestructures i serveis d'alta qualitat per practicar esport. 

En el cas de Banyoles, a mitjans de 2006 es va inaugurar l’Oficina de Turisme ( www.banyoles.cat/turisme) a la remodelada pesquera d’en Sarquella. Aquest és el principal punt d’arribada de la majoria de turistes de Banyoles. L'oficina està situada una pesquera, una de les construccions aixecades a la riba est de l’estany. La seva construcció tenia una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social.

Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia catalana, algunes d’aquestes formes arquitectòniques van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, per poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi. Les pesqueres i l’entorn de l’estany van ser declarats Paisatge Pintoresc l’any 1951 i per part de la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Jardí Històric.

La majoria d'activitats que s'organitzen a Banyoles giren al voltant de l'esport aquàtic: rem, piragüisme, natació, triatló i també BTT, footing.

A Castelló d'Empúries (www.castelloempuriabrava.com) també hi trobem activitats aquàtiques i esports nàutics: vela, kayac

Amb l'avantatge de la seva situació a l'Empordà, Castelló d'Empúries situat a la badia de Roses, està envoltat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Així que les activitats es multipliquen per guadir del territori: el paracaigudisme, el túnel del vent, les rutes en bicicleta, el golf i el senderisme pels senders.

Lloret de Mar (www.lloretdemar.org) també ha rebut el guardó de destinació multiesportiva ja que disposa d’una oferta esportiva i multidisciplinar concentrada en una única zona esportiva al centre, envoltada per la zona hotelera i comercial i a 800 metres de la platja. A Lloret de Mar es poden practicar gran diversitat d’esports, entre els quals destaquen el futbol, el bàsquet, l’atletisme, l’handbol, l’hoquei sobre patins o el ciclisme, entre molts d'altres.

Cal destacar que el mon del motor hi està present així que els practicants del motocròs practiquen en un circuit ubicat en plena natura i amb activitats d’oci.

Girorooms us convida a participar en el vostre esport preferit en algunes d'aquestes destinacions. Recentment hem incorporat una curada selecció d'apartaments i estudis a Lloret de Mar. Ubicats a diferents punts del centre. Els apartaments estan completament equipats disponibles per llogar per dies, setmanes o mesos. Consulta'ls aquí.

 

El Museu del Suro

Es presenta com una institució singular per la seva temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei, adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, en tant que configurador d’un  paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes.

Té els propòsits de contribuir al desenvolupament social, econòmic i cultural de la comunitat; d’oferir suport a l’educació formal i com a proposta d’educació informal; així com alternativa de creació i de lleure.

Imatge de la façana modernista de l’edifici del Museu del Suro. 
Fotografia: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.
Fotografia: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.

 

El Museu del Suro s’ubica en una antiga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya. Compta, a més d’un passat rellevant dins el sector, amb uns elements poc comuns a les construccions sureres que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la participació d’arquitectes reconeguts. Aquest aspecte fa encara més rellevant el conjunt en el que destaquen els elements modernistes, les dimensions i l’estructura.

 

Besalu: Vil.la Medieval

A només 15 minuts de Girona ens trobem aquest fantàstic poblet, visita obligada pels amants del patrimoni arquitectònic i història però també per passar una tarda agradable i perque no, remullar els peus al riu. Al segle VIII Besalú passa a dependre del comtat de Girona, esdevinguent independent temps després de la ma de Guifré el Pelós. Esdevé llavors un dels comptats més importants del territori de domini carolingi arribant fins a Camprodon, Banyoles o Figueres. El seu omnipotent castell data d'aquella època, com també la Canònica de Santa Maria.

Sinagoga de Besalú - foto de FerranNogués

A mig camí entre plana i muntanya l'importància cabdal del poble s'estenia també a nivell comercial. El mercat de la vila de Besalú ja existia al segle XI! I seguiria essent dels més importants durant segles, motiu pel qual els ingressos i manufactura de la vil.la creixerien també.

 

Entre els seus comtes més destacats d'aquest període independent hi trobem Bernat I Tallaferro, que consolidà el territori comtal heretat d'Oliva Cabreta a nivell geogràfic i augmentà el poder religiós: ell fou el portador de la Vera Creu i promotor del Bisbat de Besalú l’any 1017. En destaquem Bernat III amb qui Besalú passà a formar part de la Casa de Barcelona.

 

Durant l'Edat MItjana s'hi construirien, degut a la seva puixança econòmica, el pont, el micvé o banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. 

 

L'importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, testimoni d'una època i nexe d'unió de diferents religions. Una vil.la de visita fàcil i tranquila, de carrerons estrets i pendents de carreus inacabables, de capvespres i postes de sol mirant el riu des del seu increïble pont.

 

Girorooms us recomana visitar el Call de Girona

El Call de Girona és un dels barris jueus més ben conservats d'arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a Girona. Esdevé un espai magnífic per passejar i deixar-se impregnar de l'essència medieval de la ciutat i de les seves traçes d'història, petites botigues i restaurants.

Especialment en el segle XIII, el barri jueu estava emplaçat en l’actual carrer de la Força. El carrer Claveria servia de límit del barri jueu per la part Est. Per la part Nord del barri hi havia un carrer ample, que s’anomenava de la Ruca, i de la Claveria baixava un carreró fins la Sinagoga, la qual estava enclavada en la part posterior de les primeres cases del costat dret del carrer de Sant Llorenç.

Aquest barri ha estat saquejat i atacat nombroses vegades al llarg de la història, fruit de la persecució recurrent cap als seus habitants no cristians. Van ser importants els atacs del Call realitzats en el 1278, durant el regnat de Pere el Gran. Aquest va reprendre llavors els Jurats de Girona per no haver-ho evitat.

 Pati de la casa museu call girona

Si us interessa la història del Call i voleu saber-ne més, us recomanem la visita al Museu d'Història dels Jueus.

Entre la violència desfermada contra els jueus gironins, sobresurt la que van tenir lloc el Divendres Sant de l’any 1288, en la que Jaume I va haver d’armar-se amb la seva gent per defensar-los.

Els jueus de les diverses localitats de Catalunya on hi havia Aljama pagaven importants quantitats d’impostos, tant als reis com als Jurats. Els jueus de Girona, l’any 1282, pagaven l’impost anomenat “cenes reials”, la crescuda quantitat de 500 sous barcelonesos, quantitat igual que pagaven els jueus del Call de Barcelona.

Un altre atac que va tenir importància va ser en l’any 1285, mentre Girona es preparava per lluitar contra el Rei de França, Felip “l’Atrevit”. Sembla ser que aquesta vegada van ser els almogàvers concentrats en aquesta ciutat per a la seva defensa els que van saquejar el barri jueu; en els anys 1348 i 1391, no tan sols va ser saquejat el Call sinó també incendiat i destruït parcialment. En aquesta ocasió, els jueus van haver de buscar protecció a la Torre Gironella.

L’Aljama gironina es va distingir per les seves riqueses i especialment per les seves aportacions a la cultura hebraica. Aquesta Aljama es va convertir a la mort del savi rabí cordovès del segle XII, Maimònides, en una llar de cultura hebraica ortodoxa i en un centre d’on irradià durant molt temps el moviment de la Càbala.